Rock Català
| |||
Intèrpret
|
Lax’n’Busto
|
Tema de la cançó
|
Ens parla de ser nosaltres mateixos, de viure el moment i no pensar en el demà
|
Cançó
|
Llença’t
|
Relació amb l’època
|
Rock català
|
Lletra original o adaptada
|
Caus a terra molt avall
creus que no te'n sortiràs,
però amb els mesos te n'adones
que tornes a començar.
I a força de molt de caure
i de tornar-te aixecar
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis
i sóc el que ara vull,
no vull pensar en el que arribara demà!
Llença't, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
I perque els meus pensaments
que sempre viuen el present
no conjuguen altres temps que
el ja faré, el que no vaig fer.
Doncs avui o potser demà
seré aquí o seré per allà,
seré un tros de l´univers
que no noti el pas del temps.
El que faig a cada instant és
la força que em fa gran,
no vull pensar en el que arribarà demà.
Llença't, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
Llença´t, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.
|
Com es fa coneixer
|
Es fa coneixer mitjançant Youtube, Spotify, el seu àlbum (Simfònic).
|
Enllanços
|
Enllaços
| ||
BLOC MUSICAL
lunes, 6 de junio de 2016
ROCK CATALÀ
La meva cançó triada és Llença't de Lax'n'busto
domingo, 5 de junio de 2016
Poemes musicats
La meva cançó triada és Caminant de Roger Mas
Poemes Musicats
| |||
Intèrpret
|
Poema-Jacint Verdaguer
Cantant-Roger Mas
|
Tema de la cançó
|
El tema de la cançó és que la vida passa molt ràpid i que ell(l’autor) veu com la vida ens dóna coses bones i males, també veu que hi ha gent que sense adonar-se’n ja se li ha passat la vida. A més a més,demana que ‘’la barquereta’’(és a dir, la mort), vengui ja a per ell.
|
Cançó
|
Caminant
|
Relació amb l’època
|
La seva relació amb la època és, que és un poema que un cantant li ha posat melodia, és a dir ho ha musicat.(Poema musicat)
|
Lletra original o adaptada:
|
Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se'n van
totes s'enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
quina vindrà per les mies?
Una barca va pel riu
d'una riba a l'altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar, mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l'altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix vens per mi,
embarca'm tot de seguida;
lo desterro se'm fa llarg,
cuita a dur-me a l'altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m'afadiga
|
Com es fa conèixer
|
Es fa coneixer mitjançant internet (pagines web,Youtube…)
|
Enllaços
|
Enllaços
| ||
viernes, 3 de junio de 2016
Música actual en català
La meva cançó triada es L'home que dobla en Bruce Willis de Els Amics de les Arts
Musica actual
| |||
Intèrpret
|
Els Amics de les Arts
|
Tema de la cançó
|
La cançó tracta de l’home que fa de doblador a les pel·lícules d’en Bruce Willis i va a l’estrena de la seva nova pel·lícula
|
Cançó
|
L'home que dobla en Bruce Willis.
|
Relació amb l’època
|
Música actual en català
|
Enllaços
|
Com es fa conèixer
|
A través de youtube, del seu àlbum “Espècies per catalogar” i amb concerts per tota Espanya.
| |
Lletra
A l'escena final,
fa aterrar un avió a Central Park.
I la gran patacada,
dóna pas a un silenci brutal.
Els vianants s'hi aproximen,
primer atònits després expectants.
Que cada segon que passa,
té més números d'haver-la palmat.
I quan la porta finalment s'obre,
la gent crida i comença a aplaudir.
Tots dos saluden, es besen i ell li diu:
"Nena, ara ja som més que amics?".
Sóna una orquestra i el pla fons a negre,
i surten les lletres finals.
Recull la carpeta i els auriculars,
s'abraça amb el tècnic i marxa cansat.
I es que l'home que dobla en Bruce Willis,
que viu aventures només amb la veu.
L'home que dobla en Bruce Willis,
que no és de Manhattan, que és de Cardedeu.
Avui nit d'estrena, de comiat,
un actor posa el punt i final.
El nostre home té una idea, no si val dubtar.
Potser és l'última oportunitat.
Tothom es gira i una limusina s'atura entre flaixos i tweets.
S'obre pas entre entre els fotògrafs,
es treu el barret tremolant,
se'l posa contra el pit i diu:
"Hello dear Mr. Willis,
it's such a big pleasure to meet you at last".
No és pas un crack en idiomes,
però almenys aquest tros se'l porta preparat.
Tots dos es miren i el món s'atura.
"Ai l'as si tingués un minut".
Per dir-li gràcies per les aventures,
per tot el camí que hem recorregut junts.
Però la cara que posa en Bruce Willis
no deixa cap marge per l'ambigüitat.
I es que l'home n'hagués tingut prou
amb un gest, un somriure de complicitat.
Que no arribarà mai perquè hi ha un gaurdaespatlles,
que el paguen per això, que li fot una empenta i que cau en rodó.
Que queda estès a terra que es pensen que és boig.
"Oh, my god! Oh, my god! Oh, my god!".
L'home que dobla en Bruce Willis
de fora el cinema sent la seva veu.
Uns vianants intenten reanimar-lo. Entre dos l'agafen i el posen d'empeus.
L'home els hi diu que en Bruce Willis és un amic seu,
però ningú no se'l creu.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)